Compromís de les delegades i delegats de CGT-CAT

COMPROMÍS DE LES DELEGADES I DELEGATS DE CGT-CAT

  • Les hores sindicals es faran servir exclusivament per a l’activitat sindical i la defensa dels drets dels treballadors i treballadores en el seu conjunt. Aquestes hores mai no es podran utilitzar per a activitats particulars dels delegats i delegades. Aquestes hores s’hauran de justificar mensualment davant la secció sindical i sempre que aquesta ho sol·liciti. Mai es podran fer servir les hores sindicals en un dia de convocatòria de vaga.
  • Les delegades i delegats de CGT-CAT no tindran alliberaments permanents, sinó que compaginaran l’activitat sindical amb la presència diària en el lloc de treball.
  • No es farà servir la condició de representant dels treballadors per al benefici personal o la promoció dins l’administració (mitjançant comissions de servei “a dit” o qualsevol altra forma de provisió de llocs de treball irregular) o l’acceptació de gratificacions econòmiques irregulars. Tampoc per la millora o tracte a favor a nivell personal de familiars i / o amistats.
  • Actuarem amb plena autonomia i renunciem a qualsevol subvenció que ens pogui correspondre per formació o qualsevol altra via. Només acceptem el mínim legal que fixa la Llei Orgànica de Llibertat Sindical pel que fa a permisos sindicals, locals, mitjans materials i dret a realitzar acció sindical als centres de treball.
  • Quan es promoguin mobilitzacions, actes de suport o accions de lluita per part d’algun col·lectiu de la plantilla, els delegats i delegades de CGT-CAT hauran d’acudir a donar el seu suport sempre que sigui possible i més encara si aquestes mobilitzacions coincideixen en hores sindicals.
  • CGT-CAT ha de vetllar per la transparència d’actuació, donant a conèixer les dades i documents que afectin al col·lectiu al qual es representa mitjançant informacions i comunicats.
  • CGT-CAT informarà sempre i ràpidament a la plantilla de la celebració i el contingut de les negociacions que pugui desenvolupar amb l’Administració, qualsevol organisme o prefectura, perquè rebutgem que les mateixes es produeixin sota secret o d’esquena a la plantilla. La nostra presència en un procés de negociació ha estat i serà sempre una garantia de transparència.
  • Qualsevol actuació sindical de les delegades i delegats de CGT-CAT serà coneguda, debatuda i, si fos necessari, sotmesa a l’aprovació del col·lectiu afectat mitjançant la convocatòria d’assemblea o referèndum vinculant.
  • Qualsevol actuació sexista, racista, xenòfoba o homòfoba o, en general, que atempti contra la dignitat de les persones i vagi en contra de l’ètica llibertària suposarà la immediata exclusió com delegats de CGT-CAT.
  • La vulneració dels principis d’aquest codi ètic, de forma voluntària i conscient, suposa l’autoexclusió com a delegats de CGT-CAT. Les delegades i delegats sempre tindrem el nostre càrrec a disposició de la secció sindical.

UN SINDICALISME HONEST AL SERVEI DE LA CLASSE TREBALLADORA.

CGT-CAT

Continua la lectura de Compromís de les delegades i delegats de CGT-CAT

Cinismo sindical con la salud laboral

Los Sindicatos Mayoritarios (integrantes de la Mesa General), firmaron el Acuerdo 28.10.2012 con el Gobierno  Rajoy. El primero por el que restituían privilegios eliminados previamente por el famoso “Decretazo”, RDL 20/2012.  No fue un acuerdo de recuperación de cualquiera de nuestros derechos laborales pisoteados y saqueado (pérdida retribuciones, vacaciones, moscosos, etc),  fue simplemente…….EL MANTENIMIENTO DE LIBERADOS SINDICALES.

Ese Acuerdo era,  como denunciamos en su momento, una mera claudicación para obtener la recuperación de sus muchísimos liberados sindicales que por razones económicas también se habían eliminado.  Consecuencia de aquel “Acuerdo”, toda la Administración General del Estado en una provincia pasaba a ser un ÚNICO CENTRO DE TRABAJO, con un sólo Comité de Salud Laboral.…….UN AUTÉNTICO DESPROPÓSITO.

Continua la lectura de Cinismo sindical con la salud laboral

Ingovernables

INGOVERNABLES

Manifest de la CGT de Catalunya per l’1 de Maig de 2015

Estem ja en el setè any de l’actual crisi del sistema capitalista, un sistema dins del qual les crisis són quelcom inherent, cosubstancial, no pas una disfunció ni una anomalia. Aquesta no és la primera crisi de la història capitalista, i en la mesura en que el capitalisme sobrevisqui a la mateixa, no serà tampoc la darrera. Tanmateix, nosaltres, les dones i els homes del sindicalisme revolucionari lluitem cada dia, i seguirem lluitant amb totes les nostres forces, per a construir un altre model de societat sense desigualtats i amb drets socials i laborals garantits.

Com totes les altres crisis anteriors, les seves conseqüències es descarreguen amb violència sobre les nostres esquenes, les de la classe treballadora, les de les explotades i explotats pel sistema. I ens prepara les bases d’un futur de misèria, amb una “recuperació econòmica” que cavalca sobre el cavall de la devaluació salarial, els minijobs, la ultraprecarietat i l’exclusió social.

Més d’un terç de les treballadores ja cobra un sou inferior al salari mínim. En el cas dels i les joves per sota dels 25 anys que reben algun salari, la proporció és de més de la meitat. Cada vegada som més els assalariats i les assalariades que ens veiem obligades a fer-nos “falses autònoms” per tal d’abaratir els costos a les empreses. I les que treballem sense contracte, o estem unes hores amb feina per a tornar després a patir de nou l’atur forçós… Així és el nostre dia a dia, el de la classe treballadora, la que fa funcionar el món i a la qual el Capital ens precaritza cada cop més les condicions de vida i de treball, fins al punt que a Catalunya ja tenim un 14% de treballadors/es pobres, tot i treballar. I no oblidem com assenyala l’EPA que tenim 756.500 persones a l’atur a Catalunya, entre ells 126.400 joves d’entre 16 i 24 anys a l’atur.

Les diverses modificacions legals i iniciatives governamentals (d’aquí i d’allà) que s’han tirat endavant durant aquests anys han tingut un únic objectiu: protegir els interessos dels més poderosos i esprémer la gran majoria de la població fins a extreure’ns l’última gota de sang, tot deixant pel camí un reguitzell de desnonaments, acomiadaments massius, suicidis, detingudes, represaliades…

L’increment del patiment al qual se’ns ha sotmés ha provocat durant aquests anys un augment de les protestes al carrer i als centres de treball. I, amb aquestes, un enduriment de la repressió de l’Estat, que ha adquirit les dimensions d’una autèntica escalada. Centenars de treballadors i treballadores hem visitat o restem a l’espera de visitar els seus tribunals, per a ser castigats penalment pel simple fet d’exercir el dret de vaga i defensar els drets socials i laborals, els drets de totes nosaltres. Noves lleis inquisitorials s’han aprovat en els últims temps per a rearmar la capacitat punitiva de l’Estat. Amb aquestes lleis, la desobediència civil s’equipara a un crim; aturar un desnonament, s’equipara a terrorisme.

Amb aquest escenari, hi ha qui opta pel camí de la domesticació i accepta les engrunes que el sistema li ofereix per a sobreviure. Hi ha qui assumeix, com ho ha fet sempre, un paper de col·laboració amb l’Estat i el Capital, signant retallades brutals a les pensions, qui valida acomiadaments, qui està a punt de reeditar un nou acord de pau social basat en l’atac als salaris, deslligant la seva actualització de l’evolució de l’IPC; regalant encara més plusvàlues a uns empresaris que mai no en tenen prou. Davant d’aquests, cal recordar a tothom que el sindicalisme -almenys tal com nosaltres l’entenem- no és això, que cal revindicar el sindicalisme que planta cara, enfront el sindicalisme de concertació.

També hi ha qui ha optat, en el present escenari, per prioritzar l’assalt a les institucions per la via electoral. Nosaltres, com a organització anarcosindicalista, pensem que hem de posar en valor i continuar reivindicant la lluita i la mobilització al carrer, des de la base, per la via de l’acció directa i el suport mutu, com a forma de plantar cara i d’obtenir victòries, també en l’actual conjuntura. Podem provar de comprar la il·lusió del vot i confiar en què tots els problemes se solucionaran quan triïs aquesta o aquella altra opció electoral. Però avançar en el canvi social per aquesta via no és tan fàcil per provocar canvis estructurals reals, i no tan sols estètics, al servei de la classe treballadora, mai no ho ha estat senzill, ni tampoc no ho serà ara.

Potser delegar a les institucions la nostra capacitat d’acció política i retirar-nos del carrer resulta còmode, o ho pot semblar. La política de veritat, la nostra, és la de l’organització autogestionària i no la de la conquesta del poder. Passa per treballar dia a dia a les assemblees de treballadores als centres de treball, per les lluites als barris, per frenar desnomanents o impedir acomiadaments. Per obligar als governs, mitjançant l’acció col·lectiva, a fer marxa enrera en les seves polítiques criminals i de desmantellament de serveis públics per imposar el dogma de l’austericidi.

Des de la Confederació General del Treball de Catalunya volem dir alt i clar que no serem domesticades. No estem aquí per a col·laborar amb el poder, i continuarem plantant-li cara al carrer. Ahir, avui, demà i sempre, fins a acabar amb el patiment que està vivint la gent de la nostra classe treballadora i a tota persona que pateix desigualtats i discriminacions de qualsevol tipus. Diem alt i clar que serem insubmises a les seves lleis injustes i repressives, que no ens emmordassaran. Seguirem practicant la desobediència a la feina i al carrer quan i allà on ho considerem oportú, juntament amb la resta de la població oprimida i explotada, a cara descoberta i essent plenament solidàries.

Fem una crida a tota la classe treballadora a continuar amb una tradició de lluita col·lectiva que ve d’antic i que ens fa fortes, a que no ens deixem acovardir, a no deixar-nos domesticar i a articular respostes a les agressions des del suport mutu i l’acció directa, que és la forma com sempre hem guanyat els nostres drets.

Som i serem ingovernables. No ens deixarem domesticar!

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya

image001

Per un Primer de Maig anticapitalista, cap a una vaga combativa, cap a una vaga de totes!

El primer de maig de 2015, aquest divendres, que convoca CGT i altres col·lectius visibilitzarà la doble jornada laboral que realitzen la majoria de dones i que no és retribuït però també és treball, fent ressò de la campanya Vaga de Totes.

“Tornem a mobilitzar-nos un cop més, 1 de maig, perquè les treballadores continuem essent les perjudicades d’aquest sistema capitalista que fa aigües però que pretén flotar a costa de les nostres esquenes. Aquest ha sigut un darrer any convuls.
Mentre ens asseguraven que sortíem de la crisi hem estat cada dia esquitxades per nous casos de corrupció, nous atacs als nostres drets com a treballadores, desnonaments quotidians que omplen de desesperança les nostres llars, privatitzacions dels serveis públics bàsics, intents desesperats per saltar tanques que separen pobles, deportacions contínues, mars que un dia en calma comencen a engolir somnis i vides, cortines de fum jihadistes que sembren desconfiança i justifiquen el control, enduriment de lleis repressives que ens pretenen callades i indefenses. I la llista no té fi….
I com sempre, en aquesta societat patriarcal i capitalista, som les dones treballadores les que vivim tot això amb més duresa i precarietat. Som nosaltres les qui assumim sempre el treball domèstic i reproductiu, duent a terme diverses jornades laborals cada dia, gairebé sempre sense cap reconeixement i amb la idea que les fem perquè som així per naturalesa. Som nosaltres, amb la nostra feina invisible, les que permentem que el sistema capitalista s’aguanti. Lleis masclistes i fonamentalistes que pretenen decidir sobre els nostres cossos, mossos d’esquadra fent de protectors i convertint-nos en víctimes. I la llista no té fi…
Però no continuarem alimentant aquest engranatge econòmic que ens esclavitza, diem prou!
Perquè plegades, la classe treballadora hem reallotjat més famílies que tota l’administració junta; perquè plegades hem parat desnonaments; hem caminat per l’educació pública; hem rebutjat el 3+2; hem reivindicat el dret a decidir sobre el nostre cos; hem reivindicat la importància de les feines domèstiques; ens hem penjat de les torres de la MAT i hem dut el seu projecte als tribunals; hem protagonitzat vagues indefinides als nostres llocs de treball; hem defensat amb ungles i dents els centres socials que els seus plans urbanístics i els seus negocis pretenien eliminar; hem viscut més que mai les nostres identitats culturals que ens fan lliures i solidàries; ens hem solidaritat amb les companyes víctimes dels muntatges policials; hem combatut el feixisme i el racisme a peu de carrer… La nostra llista tampoc té fi, i això no para!”

image002

28 de Abril Dia Internacional de la Salud Laboral.

image003image005

28 Abril: Día Mundial de la Seguridad y Salud en el Trabajo

La Ley de Mutuas Patronales, ese arma de destrucción masiva de la salud de las personas trabajadoras, ya es un hecho desde el 1 de enero de 2015

 salutlaboral

El Gobierno del PP, enemigo número uno de los derechos de los trabajadores y trabajadoras, vuelve a mostrar el más absoluto desprecio hacia uno de los derechos esenciales de la vida: la salud, en este caso la salud laboral, la cual se convierte en un artículo de lujo y por consiguiente, privativo de las clases altas y poderosas (empresarios, políticos, ejecutivos, directivos).

Continua la lectura de 28 de Abril Dia Internacional de la Salud Laboral.

18 d’abril: Dia d’Acció Global contra el TTIP

image003

image004image005

18 d’abril: Día d’Acció Global contra el TTIP

image006

¿Qué es el TTIP?

El Tratado Transatlántico de Comercio e Inversiones (TTIP por sus siglas en inglés) entre EE.UU. y la UE es un tratado de libre comercio que se está negociando de espaldas a la ciudadanía, sin consultar a la sociedad civil, entre las grandes empresas multinacionales y las élites políticas de ambas regiones, con el objetivo de constituir la mayor zona de libre comercio del mundo. Tiene como objetivo real  desregular y eliminar derechos sociales, laborales, normativas medioambientales, etc… así como  privatizar los servicios públicos: la salud, la educación, el agua, los transportes, la gestión de residuos, etc…) para conseguir cada vez más y más beneficios y aumentar constantemente la tasa de ganancia.

Continua la lectura de 18 d’abril: Dia d’Acció Global contra el TTIP

El Tribunal Suprem avala el dret de vaga

El passat 2 de febrer de 2012 una resolució del director de Recursos Humans de la Societat Estatal Correos y Telégrafos declarava il·legal la vaga indefinida de dissabtes convocada per CGT a partir del dia 4 de febrer de 2012.

El dia 27 de novembre de 2013 una sentència de la secció vuitena del Tribunal Superior de justícia de Madrid desestimava el recurs contenciós-administratiu interposat per la CGT contra aquella resolució.

I finalment aquest 13 de març de 2015 la Sala Tercera del Tribunal Suprem estima el recurs interposat per la CGT contra l’anterior sentència, avalant el dret de vaga tot i que malauradament sense indemnització. En fitxer adjunt teniu la sentència del Suprem sobre la vaga de dissabtes, en pdf.

Sentència del Suprem sobre la vaga de dissabtes[PDF].