La CGT de Catalunya convoca vaga general a Catalunya

La data proposada per a la vaga general és el 3 d’octubre, i es confirmarà avui en una reunió amb altres sindicats i organitzacions socials.

La vaga general es convoca a tots els sectors productius.

Els darrers anys les treballadores i treballadors de Catalunya hem patit una important degradació de les nostres condicions de vida. Hem experimentat una caiguda general dels nostres salaris. Hem vist com les reformes laborals dels anys 2010 i 2012 han provocat un increment de la nostra indefensió vers els empresaris, que s’ha traduït en major precarietat i un empitjorament general de les nostres condicions de treball. En paral·lel, hem assistit a un increment de la repressió, amb vaguistes i militants socials jutjats, la imposició de multes en el marc de la Llei Mordassa, etc. Els darrers dies i setmanes, a més, hem observat com aquesta repressió s’ha estès a molts altres àmbits de la nostra societat, en el que sembla ser un procés general de suspensió de drets civils per part de l’Estat.

Aquestes raons han motivat que el Comitè Confederal de la CGT de Catalunya, reunit el vespre d’ahir dimarts amb una assistència de pràcticament totes les seves federacions territorials i sectorials, hagi decidit convocar vaga general pel proper 3 d’octubre. Els motius que planteja aquesta convocatòria són, concretament, tres:

1) Aturar la suspensió general de drets civils experimentada aquests darrers dies (amb registres, tancament de pàgines web, violació de la correspondència, prohibició d’actes col·lectius, etc), uns drets que les darreres reformes del codi penal i la “llei mordassa” ja havien deixat molt malmesos. Aquesta retallada de drets erosiona la capacitat de defensa de la classe treballadora en tots els àmbits i, específicament, en el laboral.

2) Rebutjar la presència de cossos policials i militars en molts llocs de treball, com hem estat patint, a impremtes, escoles, empreses de missatgeria, etc., les darreres setmanes.

3) Derogar les reformes laborals dels anys 2010 i 2012.

Aquesta vaga general s’insereix, també, en la crida general efectuada per la nostra organització i d’altres moviments i col·lectius socials a tota la població per a la defensa de les llibertats públiques. En aquest sentit, pretén estimular i emparar una àmplia mobilització social.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
27 de setembre de 2017

LA CGT ANTE LA REPRESIÓN DESATADA POR EL ESTADO EN CATALUNYA

Us reproduïm el comunicat del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la Confederació General del Treball. Us informem que la CGT de Catalunya ha registrat un preavís de Vaga General pel proper 3 d’octubre, que haurà de ser ratificat (o no) per la seva afiliació.

El proper dilluns 25 de setembre hi haurà assemblea de la nostra afiliació a la Federació Intercomarcal de CGT de Girona (avinguda Sant Narcís 28 de Girona) per decidir si es dona o no suport a la convocatòria de Vaga General. Us deixem amb el citat comunicat:

Ante los últimos acontecimientos represivos que se han producido en Catalunya tales como las detenciones a representantes políticos, registros a medios de comunicación y sedes de organizaciones, asaltos a domicilios, anulación de las garantías constitucionales y de libertades públicas como la libertad de expresión, de reunión… desde la CGT queremos manifestar que:

– Consideramos absolutamente intolerable la respuesta autoritaria que desde el gobierno y las administraciones del Estado se está dando a lo que no es más que una manifestación ciudadana del ejercicio a la libre expresión.

– Es muy alarmante la escalada represiva que estamos viviendo estos días en Catalunya pues supone un grave e injustificado recorte de los espacios de participación colectiva pero, al margen del referéndum del 1-O, nos preocupa mucho que esta represión se extienda a otros espacios como el mundo sindical y el activismo social o ciudadano. Históricamente, cuando las actitudes fascistas entran por la puerta, nunca salen si no se las expulsa. El estado de excepción implantado en Catalunya nos recuerda a épocas pasadas que creíamos definitivamente superadas.

Desde la CGT manifestamos nuestro compromiso con la defensa de las libertades y en contra de la represión que ha puesto en marcha el estado contra el pueblo catalán. Hacemos un llamamiento a toda nuestra afiliación y a sus sindicatos para que acudan defender en la práctica estos principios, en la calle y donde sea necesario. No vamos a dejar que nos quiten por la fuerza más derechos y libertades. Combatiremos estas formas de terrorismo de estado con todos nuestros medios y con todas sus consecuencias.

Secretariado Permanente del Comité Confederal

LOS SINDICATOS FIRMAN UN NUEVO ACUERDAZO CON EL GOBIERNO TRES DÍAS ANTES DE FIRMAR LA OEP 2017/2018

 

Todos los Sindicatos nos han informado ampliamente de la nueva oferta de empleo, pero habían mantenido en secreto el ACUERDAZO SINDICAL, que INCREMENTA LAS LIBERACIONES SINDICALES (dispensas totales y horas), que aparece publicado en el BOE de 05/07/2017.

Antecedentes. Durante julio de 2012 en el contexto de la crisis/estafa el gobierno eliminó un gran número de liberaciones sindicales totales, algo que desde CGT aplaudimos, ya que estas liberaciones se fueron concediendo como pago a los sindicatos “firmantes de lo que sea” por ser parte de muchos de los despropósitos de los distintos gobiernos. Tres meses después se firmó un acuerdo administración-sindicatos (CGT no se adhirió) por el que se concedían cientos de horas sindicales con la que han vuelto a liberar totalmente a muchos sindicalistas profesionales.

03/07/2017. Se publica un nuevo acuerdo administración-sindicatos que recoge más horas sindicales para los firmantes y se reduce el número de trabajadores necesario para poder tener derecho a un mayor crédito horario. El acuerdo actual, apenas modifica el recorte en derechos sindicales y laborales (lejanía de los comités de seguridad y salud) que supuso la tergiversación del mencionado concepto de centro de trabajo, pero sin embargo aumenta considerablemente el número de liberados sindicales, ahora renombrados como: “dispensas totales de asistencias al trabajo” 135 dispensas más en este nuevo acuerdo. (Adjuntamos comparativa de ambos acuerdos).

Todas estas horas se conceden por la pertenencia a las distintas mesas de negociación, por lo que resulta esclarecedor constatar como en los comunicados de los distintos sindicatos se critica la falta de convocatoria de reuniones, más de un año, y a la vuelta de la esquina se firman más liberaciones y créditos horarios para unas mesas que apenas se reúnen.

06/07/2017 A BOMBO Y PLATILLO. Quizás no exista ninguna relación directa, no vamos a perder toda la inocencia de golpe, con la fanfarria mediática que se han montado con la nueva OEP que saldrá en breve, con expresiones de grueso calibre del tipo acuerdo “histórico”, “plan de choque”, etc., pero estamos, de nuevo, ante mucha propaganda y poca chicha. Se ha perdido un 15% de empleo neto en los últimos años, se ha acentuado el envejecimiento de las plantillas, el 65% supera los 50 años y más de 28.000 supera los 60 años, en seis años se ha reducido el volumen de personal con menos de 30 años y vender ahora como un gran logro  convocar 560 plazas para la seguridad social, prototipo en la AGE de plantilla envejecida, 420 para el SEPE, 320 para la Inspección de Trabajo, 300 para las oficinas del DNI, y todo ello en una oferta para dos años. Todo ello en un marco de publicitado crecimiento sostenido de nuestra economía de más de un 3% anual del que apenas caen unas migajas para democratizar su reparto.

Nos ofrecen un poco de aire en una pajita ante la evidente situación de asfixia que sufre una plantilla que necesita aire a bocanadas.

POR ÚLTIMO. Hemos leído y releído críticas de los sindicatos firmantes en el sentido de rechazar el recorte que supuso para la salud laboral la firma del acuerdazo del 29 de octubre de 2012, donde se suprimieron un gran número de comités de seguridad y salud, desaparecieron, por ejemplo, la mayoría de los CSS de seguridad social. La paradoja es que en el acuerdo recientemente publicado, no se avanza nada en este sentido:

Más de lo mismo, victimismo, hipocresía y falta de coherencia. Más medios sindicales pero ningún avance en nuestras condiciones laborales y de salud. CGT ya se pronunció en su día en el sentido de no adherirse al acuerdo del 2012, este nada nuevo aporta para cambiar nuestra postura.

Diferencia nuevo acuerdo 2017 def

ACUERDO AGE BOE-A-2017-7768(1)

CGT dóna suport a la vaga d’examinadors de trànsit

CGT APOYA LA HUELGA DE EXAMINADORES

Ante las movilizaciones y paros convocados por el colectivo de examinadores de la DGT a partir del 2 de junio, desde la Sección Estatal de la CGT en dicho organismo hacemos públicas las siguientes consideraciones:

1. Apoyamos las justas reivindicaciones de dicho colectivo de trabajadores públicos en defensa de la dignificación de este puesto de trabajo.

2. Hacemos un llamamiento a la participación masiva de la plantilla en las movilizaciones y paros. En este sentido, el compromiso de la CGT en los centros de trabajo de Tráfico donde tenemos presencia será total.

3. Así mismo, en el seno de estas movilizaciones y a través de las asambleas en cada Jefatura, trabajaremos para que los examinadores tengan siempre la última palabra ante cualquier decisión importante que se deba que tomar.

4. Finalmente, exigimos a todos los sindicatos presentes en la DGT que apoyen decididamente la lucha de este colectivo y que no se repitan algunos lamentables intentos de boicot que se produjeron en la anterior huelga del 2015.

LA LUCHA ES EL CAMINO. LOS DERECHOS SE CONQUISTAN. ¡¡TODAS Y TODOS A LA HUELGA!!

(comunicat original en pdf DOC-20170614-WA0001)

 

El secretari General de CGT desobeeix, pot anar a presó

DESOBEÏM EL PROCÉS POLÍTIC DEL CAS “27 I MÉS”

Comunicat de l’SP de la CGT de Catalunya

Recentment el jutjat de Cerdanyola del Vallès que instrueix el cas per la tancada d’estudiants al rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) de l’any 2013 (el cas conegut com a “27 i més”) ha dictat una interlocutòria on es disposa l’obertura del judici oral i es fixa una fiança absolutament desproporcionada, de 511.835,05 EUR per a assegurar les responsabilitats civils. 27 persones encausades arran d’aquella protesta universitària estan a l’espera de peticions penals d’entre 11 i 14 anys de presó, segons el cas, i prohibició d’accés a la UAB durant 5 anys. Entre  elles hi ha el nostre Secretari General, el company Ermengol Gassiot. La fiança abans esmentada, com tothom pot suposar, no serà abonada pels 27 afectats i afectades, la qual cosa probablement comportarà processos d’embargament de nòmines i béns.

Durant els propers dies o setmanes les 27 persones seran emplaçades a personar-se en dependències judicials per a fer-los entrega d’una còpia dels escrits d’acusació, a fi que en el termini de 3 dies compareguin amb advocat i procurador, i siguin requerits per a dipositar la fiança.

Aquest Secretariat Permanent considera que tot aquest procés no és sinó un muntatge motivat en una revenja política per part de l’anterior rectorat ultraliberal de la UAB, orientat a escarmentar per la via penal el moviment estudiantil i el sindicalisme que li plantava cara en defensa de la universitat pública. L’actuació d’aquell rectorat, i el relat conspiranoïc construït pels advocats que va contractar a tal efecte, ha estat aprofitada per la Fiscalia, òrgan polític de l’Estat espanyol, per a iniciar un esperpèntic procediment judicial que suposa el pitjor cas de repressió política a una universitat des de l’època del franquisme.

Davant d’aquesta situació, el nostre company Ermengol Gassiot ha decidit que no participarà en la farsa i que no es personarà al jutjat per voluntat pròpia sota cap circumstància, tot afrontant les conseqüències que es derivin de la seva decisió.

Aquest Secretariat Permanent comparteix plenament l’anàlisi que sosté la decisió presa pel nostre company Ermengol, i hi donem suport. Entenem que davant d’un atac de caràcter polític (instrumentat en forma de procés judicial) contra les llibertats i els drets civils és legítim practicar la desobediència i la solidaritat per a impugnar públicament la totalitat d’aquest muntatge repressiu. Considerem que en el moment present ens estem jugant bona part del missatge que es transmetrà a les lluites socials que vindran en el futur sobre la resposta que cal donar davant la repressió político-judicial. Ens juguem molt, i les estratègies punitives mitjançant les quals es vol paralitzar i escarmentar qualsevol mena de resistència sindical, estudiantil o social han de ser aturades. En el cas concret de l’Ermengol, el present muntatge està orientat a reprimir l’exercici de l’acció sindical de la CGT a la UAB en defensa dels drets de les treballadores i de la universitat pública i, més enllà d’aquesta, el considerem un atac al conjunt de la nostra organització.

Volem deixar clar que, en la mesura en què això depengui de nosaltres, cap de les 27 persones encausades està ni estarà mai sola. Fem una crida a totes les Federacions i Sindicats de la CGT de Catalunya, al conjunt de la nostra militància, moviments socials i persones solidàries a preparar la resposta col·lectiva i organitzada que aquests fets es mereixen. La CGT de Catalunya no quedarà a l’expectativa, ni restarà amb els braços creuats. Ens reservem el dret, com a organització, a actuar quan i com ho considerem oportú, tenint en compte la gravetat del cas.

DAVANT LA REPRESSIÓ POLÍTICA, DESOBEÏM! SI ENS TOQUEN A 27 ENS TOQUEN A TOTES!

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya

2 de juny del 2017

Contra la actitud cómplice de CCOO y UGT con los planes de pensiones y por su supresión

Nota aclaratoria DE CGT SEGURIDAD SOCIAL sobre el artículo de KAOS, respecto a CCOO y UGT en los planes privados de pensiones de los funcionarios.

http://kaosenlared.net/contra-la-actitud-complice-de-ccoo-y-ugt-con-los-planes-de-pensiones-y-por-su-supresion/

CGT NO SÓLO DENUNCIA A CCOO y UGT en su actitud cómplice con los Planes de Pensiones, sino que también ha pedido repetidamente su supresión.

Casi 3 millones de euros en comisiones para cada sindicato, cerca de un millón en el 2015

El presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, congeló las aportaciones públicas al Fondo Age (Administración General del Estado) en 2012.

Asimismo, el plan, que es por tamaño el octavo más grande de España -por detrás de fondos como los de La Caixa, Telefónica o Iberdrola-, está administrado por BBVA desde 2004, año en el que ganó el concurso para su gestión. La gestora del citado plan está participada por un 70% el BBVA, 15% CC.OO. y 15% la UGT.

En base a la memoria del propio plan, el 6% de la cartera estaba destinado a inversiones extranjeras, mientras que había otro 3% reservado para inversiones aleatorias. Además, el documento refleja que cuenta con posiciones en activos como Fidelity Euro High Yield o el fondo Morgan Stanley European Currency. Todos estos fondos tienen SICAV en Luxemburgo.

CGT no se considera discriminada, como critican otros sindicatos, por no pertenecer ni a la gestora, ni a la comisión de control,  de este plan. CGT propone su supresión y la devolución de lo que se ha destinado al mismo desde su inicio, en el año 2004, al personal de la AGE

No podemos ser cómplices de gobierno, ni de sindicatos que de cara a la opinión pública, dicen defender el sistema público de pensiones, y, por la puerta de atrás, sin ningún rubor, firman planes de pensiones privados de los que son juez y parte.

SECCION ESTATAL DE CGT EN LA SEGURIDAD SOCIAL

Manifest 1er de Maig CGT Girona

La confederació general del treball (CGT Girona) s’adreça a tota la classe obrera davant el primer de maig de 2017 i manifesta que no és casual que milers de treballadores es trobin en una situació límit de precarietat laboral, d’inseguretat, pocs recursos i poca estabilitat. Aquesta és la realitat, amb l’excusa de la crisi econòmica que ha servit com a catalitzador per a tot tipus de pobresa i retallades de drets. La reforma laboral aprovada a instàncies de la patronal, el govern de torn i la cúpula dirigent del sindicalisme més ranci és l’origen de l’actual situació de precarietat.

CGT Girona, manifesta que està i estarà al costat de les treballadores que pateixen aquesta opressió, mantindrà la solidaritat i el suport mutu de manera ferma perquè les treballadores realitzen lliurement la presa de decisions, per consens, i reclama l’autonomia obrera per davant de falsos comitès, i també mostra la seva oposició a les falses cooperatives del que realment són treballadores assalariades. La precarietat perjudica a la butxaca però també a l’entorn social.

El temps de silenci i submissió queda enrere, som conscients que està en marxa el moment de lluitar amb la nostra força i veu per un sindicalisme revolucionari.

La història que recordem el primer de Maig succeïda a la ciutat de Chicago al 1886 està envoltada de sang, vuit companyes treballadores i anarquistes van ser assassinades per l’estat per reivindicar la jornada laboral de 8 hores, i han passat 130 anys i ara treballem més per uns salaris de misèria.

Però aquest crit rebel no serà possible des de les catifes de les institucions, tot pot ser realitat si es lluita al carrer, fora del parlament, sigui a Madrid, Barcelona o Brussel·les.

El capitalisme és precarietat, Visca l’anarcosindicalisme, passem a l’ofensiva!

Primer de Maig

Salut i anarquia

Manifest Conjut de la Coordinadora 1er de Maig de Girona

Avui, primer de maig, és el dia internacional de la classe treballadora. Aquesta jornada es remonta a l’any 1886, quan l’1 de maig fou l’inici d’una sèrie de protestes obreres per a la reivindicació de la jornada laboral de 8 hores. Durant una manifestació pacífica, les forces autoritàries van intentar dissoldre l’acte utilitzant la violència, desencadenant en un judici, totalment il·legítim i malintencionat, a vuit treballadores anarquistes; cinc d’elles van ser condemnades a mort i tres van ser recloses. Aquestes companyes, foren les anomenades Màrtirs de Chicago. I en homenatge a elles, cada primer de maig la classe obrera sortim al carrer, a reclamar els nostres drets.

Perquè a dia d’avui, davant d’un sistema capitalista patriarcal que ens explota, ens escup i ens mata, la lluita de la classe obrera continua. El capitalisme és l’únic responsable de que el terme precarietat estigui a l’ordre del dia, i que cada cop més habitual en les nostres vides. La precarietat no és només treballs inestables o salaris extremadament baixos, també són els canvis de feina continus als que ens veiem obligades, és una formació contínua obligada que ens impedeix desenvolupar un projecte vital ocupant bona part del nostre temps lliure. Precarietat és no tenir drets socials, o la inexistència de protecció social. És el treball reproductiu no pagat (que majoritàriament fem les dones), la doble explotació que patim de manera quotidiana, o la feina no reconeguda com la de moltes migrants i altres treballadores sense cap reglamentació ni drets. Són els canvis obligats de residència continus, la mal anomenada flexibilitat que ens fan creure com a bona. La precarietat, es tradueix en explotació i exclusió social de la classe treballadora, i això acaba provocant diferents tipus de morts. Des dels suïcidis, els accidents laborals, les morts prematures per manca d’accés a recursos i serveis, o directament les de violència directa. I no cal anar gaire lluny, tenim varis exemples del darrer any:

Dues treballadores subcontractades moren en un accident laboral a Palma. Una dona mor mentre es trobava en llista d’espera per una intervenció d’urgència hospitalària a Manresa. Un home que havia de ser desnonat per impagament de lloguer es suïcida a Alacant. Una dona mor en un incendi provocat per unes espelmes al seu domicili de Reus després de que li haguessin tallat el subministrament elèctric. Un sense sostre mor de fred als carrers de València. Un manter de Salou mor al precipitar-se per un balcó fugint de la policia. Un pres mor per sobredosis a la presó de Picassent.

Totes elles, companyes de classe treballadora. Perquè som nosaltres qui patim la precarietat del sistema, som les que estem sent explotades, a qui el capitalisme està matant. Perquè mentre nosaltres ens trobem amb aquesta situació, els beneficis de les grans multinacionals i les grans fortunes no paren de créixer. I tot això com a resultat d’una Unió Europea de polítiques neoliberals que afecten arreu del territori, amb col·laboradors imprescindibles com ho són la patronal i les cúpules dels sindicats grocs. Aquells col·laboradors de la precarietat, que ens intenten fer creure que la solució està en signar convenis que no ens beneficien a nosaltres, facilitant la competitivitat empresarial, buscant sortides en el plantejament de la dreta; quan la realitat és que això és un reforçament de la precarietat i alhora un benefici del capitalisme patriarcal.

I cada cop va a més. Aquest sistema compta amb el que s’ha anomenat “la dictadura de les multinacionals”, les estructures polítiques tradicionals dels estats estan cada cop més subordinades a aquesta dictadura, d’aquí és d’on surten els tractats internacionals com CETA, TTIP i TISA. Això s’acaba traduïnt en impossibilitar actes de sobirania encaminats a l’alliberament de classe i de gènere des de les institucions o des dels espais de contrapoder, amb el mateix i únic objectiu de sempre: beneficiar cada cop més a un sistema que ens està explotant, escupint i matant, creant cada vegada més precarietat.

Però la classe treballadora hem de combatre aquesta dictadura, a través de l’organització, de les mobilitzacions i de la lluita. Perquè nosaltres no ens deixem arrabassar els nostres drets sense més ni més, per això ens recolzem les unes a les altres, donant el màxim suport a les lluites que avui en dia estan duent a terme companyes com les de càrnies en lluita, les estibadores, les treballadores d’hotels, les teleoperadores, i totes aquelles que s’estan organitzant, a través de la lluita sindical, per acabar amb la precarietat laboral. Perquè per enderrocar el sistema que genera l’explotació, la desigualtat i la barbàrie, cal que estiguem juntes, que ens organitzem, que aprofitem les lluites ja existents i les experiències alternatives de treball i consum, que recordem els límits de la sobirania de les institucions de l’Estat, i que sortim al carrer. Perquè només organitzant-nos i lluitant aconseguirem abolir el capitalisme patriarcal i la seva precarietat.

Primer de maig de 2017. Passem a l’ofensiva

Els darrers anys les nostres condicions de vida s’han deteriorat. No només durant l’anomenada crisi. El procés ja ve de lluny. Des de fa ben bé dues dècades la classe treballadora, que som la immensa majoria de la població, hem vist com la precarietat entrava per la porta de moltes cases, com han anat caient sense parar les prestacions a l’atur, com cada vegada és més senzill i més barat que ens acomiadin. També hem vist com s’especula i es fa negoci amb les nostres pensions, allargant l’edat de jubilació, el temps de treball i reduint-ne la quantia per tal que comprem plans d’estalvi privats. Igualment hem observat com s’han privatitzat molts serveis públics i s’ha disparat el preu de coses tant bàsiques com l’aigua i l’energia mentre grans empreses, en complicitat amb la classe política, fan l’agost cada mes. Acompanyant tot això hem patit la repressió, amb companys/es detingudes, tancades a la presó, multades i veient com s’aproven lleis i normatives que limiten cada vegada més les accions col·lectives.

Ja fa temps que diem prou i que tant des de la CGT com des de molts moviments socials hem oposat resistències arreu. Als llocs de treball però també als carrers. Hem intentat evitar i frenar aquest autèntic assalt a les nostres vides, perquè qui ens erosiona les nostres condicions de treball ens empobreix directament la nostra vida.

Ara, no obstant, tenim el convenciment que cal passar a l’ofensiva. I avisem que no ens limitarem a plantar cara, a restar quiets i quietes on ara estem. Ens proposem avançar. Ens posem en marxa per recuperar el terreny perdut i anar, encara, molt més enllà. Avisem: la CGT passem a l’ofensiva. I fem una crida a tots aquells moviments socials que també ho facin. Cadascú des del seu terreny, des del seu camp de batalla quotidià, amb els seus mitjans i els seus propis objectius. El temps de la queixa s’ha acabat i volem començar a albirar el temps de les conquestes.

Tenim clar que aquesta represa del moviment no passa per les institucions. L’experiència dels darrers anys i mesos ens mostra, de manera clara i crua, com les institucions són part del mateix estat que combatem, fins i tot si qui temporalment n’ocupa els seients són antigues companyes i companys de lluites socials. Aquesta ofensiva passa pel carrer, recuperant espais i iniciatives. Defensant les organitzacions de venedors/es ambulants, noves associacions com els anomenats “sindicats de barri”, organitzacions ecologistes, antirrepressives, centres socials okupats, obres socials de la PAH, espais de lluita antipatriarcal i un llarg etcètera. Però l’ofensiva també passa pels centres de treball. Nosaltres, la CGT, l’estem promovent. Cada vegada més vagues ja no són només de resistència, sinó que es marquen com a objectius recuperar drets i condicions de treball.

El conflicte de classes, el conflicte entre explotadors i explotats, existeix. Cada dia i arreu. Nosaltres, simplement, busquem fer-lo visible. Que aflori i, quan surt a la llum, el fem servir per avançar en els nostres objectius que miren cap a la revolució social. Els darrers mesos les expressions d’aquest conflicte en el món del treball han augmentat. D’exemples en tenim per tot el territori i a diferents sectors. Avisem, no obstant, que tot just és el principi. Ens posem a caminar, passem a l’ofensiva.

18 d’abril de 2017
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya