Archivo por meses: marzo 2020

Obrim la solidaritat, del poble pel poble

Des de la CGT de Catalunya hem fet una primera adquisició de més de 10.000 mascaretes FFP2 per enviar al personal sanitari i hem decidit fer un pas més. Estem recollint més fons del sindicat per fer una segona comanda de mascaretes de protecció personal (EPIs) que protegeixin als nostres companys i companyes. S’estan deixant la pell per salvar vides de la població sense les condicions mínimes de seguretat.

Aquest segon enviament volem fer-lo possible amb l’esforç de tothom, de qualsevol que vulgui afegir el seu braç al d’altres, per ser solidari, solidària amb els nostres companys i companyes. Tu, el teu col·lectiu o la teva organització podeu participar fent les aportacions que pogueu.

La solidaritat del poble pel poble. Davant la incompetència de les autoritats polítiques i administratives, donem alternatives per l’autogestió,el suport mutu i l’acció directa.

Totes les aportacions fetes a aquest número de compte: ES82 3025 0001 1514 3362 4149 serviran per la compra de mascaretes FFP2 que tanta falta fan als professionals de la sanitat en aquests moments. Us animem a fer aportacions també com a entitats per poder arribar a més llocs. Ajuda a difondre.

S’acceptaran aportacions fins al proper dilluns a les 23.59. Finalment, volem deixar clar que no s’acceptaran donacions d’empreses en cap cas.

Visca la solidaritat de la classe treballadora

La CGT de Catalunya adquireix 10.000 mascaretes FFP2 per protegir als i les treballadores sanitàries

Vista la incompetència de les administracions públiques per protegir als i les treballadores del sector sanitari, la CGT de Catalunya ha fet una primera comanda de més de 10.000 mascaretes FFP2 (les que protegeixen d’infeccions) a un proveïdor amb llicència homologada del govern de la Xina.

El cost total d’aquesta primera comanda està sufragat amb 16.000€ aportats de diversos fons de CGT de Catalunya. Les mascaretes seran derivades a Hospitals de gestió pública i treballadors/es del transport sanitari d’ambulàncies, amb un èmfasi especial a l’Hospital d’Igualada que fa dies travessa una situació crítica. La recepció del material serà d’aquí a 5-7 dies a l’aeroport del Prat des del seu origen a la Xina.

A banda d’aquesta primera adquisició, s’està preparant una segona comanda per la setmana vinent amb les aportacions que diverses federacions, sindicats i seccions sindicals de la CGT de Catalunya estan fent en aquests moments.

Aquests contactes amb hospitals de la Xina i proveïdors tenen el seu origen en campanyes solidàries d’enviament en que van participar seccions sindicals de la CGT el mes de gener cap al país asiàtic. Alhora, actualment estem gestionant enviaments que volen fer hospitals xinesos a Catalunya, en forma de més material, sense cost, com a mostra de solidaritat mútua.

Les seccions sindicals de la CGT seguirem exigint la protecció dels i les treballadores amb els Equips de Protecció Individual (EPIs) que mereixen. Però no ens quedarem de braços creuats mirant com la incompetència o l’avarícia del sector privat posen trabes a protegir a aquells que estan salvant vides de la població.

La dedicació de fons provinents dels nostres afiliats i afiliades a la protecció de la classe treballadora entronquen amb els valors anarcosindicalistes de solidaritat, suport mutu i acció directa.

Només el poble, salva el poble. Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

L’expansió de la pandèmia del COVID-19 segueix accelerant-se cada dia. Desenes de milers de persones s’han contagiat a tot l’Estat. Una xifra que sabem que no reflecteix la realitat ja que no es fa el test a la majoria de les persones que presenten símptomes que no són greus. A data d’avui els morts es compten també per milers. I encara estem a la fase en que cada dia es bat el rècord de noves morts. I així un dia darrere l’altra.

La declaració de l’Estat d’Alarma suposa un precedent preocupant. Restringeix de manera fulminant les llibertats d’ús de l’espai públic fins el punt que els nens i nenes no poden jugar als parcs i s’ha prohibit passejar. Podem entendre que mesures tant dràstiques s’hagin pres per garantir el confinament com una de les formes per lluitar contra la pandèmia (una mesura que, recordem, no ha de substituir la necessària dotació de mitjans a la sanitat pública i als serveis socials). Però no entenem que, mentre no es deixa sortir al carrer pràcticament sota cap precepte, s’enviïn a milions de treballadors/es al conjunt de l’Estat a treballar en activitats que no són essencials. És a dir, que potser són essencial per generar beneficis però que no ho són pel conjunt de la població.

Ara més que mai és imperiós posar tota l’activitat de la nostra societat al servei de les persones. Al servei de la vida, i no dels diners. Per fer-ho, cal una intervenció pública immediata de tota l’activitat econòmica privada i enfortir també el teixit de l’economia social, de les cooperatives reals. És imprescindible que orientem tota l’activitat cap a l’esforç col·lectiu per combatre l’expansió del COVID-19. I per poder fer això, hem de prescindir i deixar de banda els interessos capitalistes que no cerquen altra cosa que obtenir rèdits de les seves empreses, encara que això suposi uns quants o molts milers de morts. Morts que són vistes com de persones prescindibles, principalment gent de més de 60 anys i malalts, en una espècie d’eugenèsia social com la que els anys 1930s defensava el nazisme.

En aquests context, la sortida social i col·lectiva a la crisi del COVID-19 passarà pels treballadors i treballadores, que som qui dia a dia fem funcionar el món, i no pas pels accionistes i empresaris. Som nosaltres qui sabem com treballar i com fer que una indústria produeixi i un servei social funcioni. Com a organització de treballadores i treballadors que som, la CGT de Catalunya ens posem al servei del conjunt de la població per contribuir a construir aquesta resposta col·lectiva i social de la crisi.
Per això, ens fixem els següents punts:

– Paralització de tota activitat econòmica no essencial. En l’actual situació és criminal posar en risc la salut dels i les treballadores, de les seves famílies i persones properes (i, per tant, del conjunt de la societat) només per obtenir benefici privat. S’ha de suspendre qualsevol activitat productiva i de serveis que no s’adreci al bé col·lectiu. I això s’ha de fer de forma immediata. Exigim a les administracions que prenguin les mesures oportunes per garantir-ho.

– Intervenció pública de tota l’activitat econòmica així com de tots els recursos productius. L’activitat econòmica, tant productiva com de serveis, s’ha de subordinar a les necessitats col·lectives. Les fàbriques s’han de posar a funcionar per cobrir les necessitats d’equipaments sanitaris, de neteja i d’atenció de les persones. Els serveis s’han d’enfocar, exclusivament, a garantir les cures i el suport a tota la població, començant per les persones malaltes, aïllades i les que presenten factors de risc. Per això és imprescindible que des de les administracions públiques s’intervingui l’activitat econòmica amb aquesta finalitat.

– Control dels treballadors i treballadores de les activitats als centres de treball. Ja hem vist com des de l’inici de la cisi, a molts centres de treball els directius s’han esfumat i han sigut els i les treballadores que els han fet funcionar. Som nosaltres qui sabem com funcionen les màquines. Qui sabem què poden fer i què no. Qui sabem com atendre a les persones, com netejar o com realitzar una distribució d’aliments. Som també nosaltres qui sabem que cal protegir-nos quan treballem i qui no dubtarem a sacrificar la nostra salut laboral. A més, els i les treballadores som solidàries. Com a sindicat ens oferim, en aquelles activitats que siguin essencials per sortir de la pandèmia i salvar vides, a contribuir a organitzar el funcionament de la producció i serveis a través dels espais d’organització col·lectiva dels i les treballadores i treballadors. La única exigència que posem és que la finalitat de l’activitat ha de ser, única i exclusivament, social.

La sortida de la crisi del COVID19 no la resoldran ni els capitalistes que només miren pel seu benefici ni uns polítics que, a banda de retallar durant anys la sanitat, no volen posar en risc els interessos dels capitalistes. Conscients d’aquest fet, fem una crida al conjunt de la població a organitzar-nos per construir una solució social i col·lectiva a la pandèmia i a la crisi actual. Amb el suport mutu a pobles i barris i posant l’economia al servei de la població.

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

La CGT de Catalunya demana la gratuïtat del transport públic a tot Catalunya

Aquest matí, el secretariat permanent de la CGT de Catalunya ha fet arribar Maria Rosa Alarcón, Presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona, Damià Calvet, Conseller de Territori i Sostenabilitat i José Luís Ábalos Ministro de de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana per tal que les diferents administracions apliquin la gratuïtat del sistema públic de transport mentre duri la pandèmia.

Les motivacions són les següents:
 Una part molt important de la població, la que fa servir el transport per anar a centres sanitaris, comprar productes de primera necessitat o atendre familiars, ha vist perdre el seu poder adquisitiu pels ERTOs
 Els treballadors/es que es desplacen als seus centres de treball amb transport públic estan fent un servei públic, un servei al que considerem que les administracions hi ha de contribuir facilitant els mitjans de transport.

Tots els recursos de la societat han d’anar focalitzats al combat de la pandèmia i els seus efectes econòmics. Creiem que aquesta reivindicació, que ja s’està aplicant en altres territoris de l’estat, és una necessitat a Catalunya que és responsabilitat dels organismes indicats.

Carta enviada als responsables polítics del transport públic a Catalunya

Els treballadors d’Administracions Públiques a casa, JA.


CGT Administració General de l’Estat – AGE
DENUNCIA

Durant aquesta setmana (del 16 al 20 de Març del 2020), la situació al SERVEI PÚBLIC a l’Administració General de l’Estat (AGE) ha seguit sent caòtica, sense implantar mesures que aturin l’expansió de la pandèmia. En els nostres organismes de l’Administració de l’Estat, la més petita de les administracions a Catalunya, la meitat de les autoritats han enviat al seu conjunt de les treballadores a casa a teletreballar i a l’altre meitat, amb atenció presencial a porta tancada (amb caràcter general), se lis ha ordenat anar als seus llocs de treball igualment.

Alguns serveis essencials es realitzen INNECESSÀRIAMENT per les treballadores públiques de manera presencial, reconeixement i tràmit de pensions, subsidis, prestacions de Seguretat (INSS, ISM) i del SEPE, però també alguns en que la seva presencia “és imprescindible” com les funcions que realitzen les treballadores de l’AEAT en les duanes dels ports i aeroports , per a l’accés principalment de les mercaderies i els de las Delegacions i Subdelegacions del Govern en els centres PIF de la mateixa manera que en els ports i aeroports. Qüestió a part és la dedicació d’investigadores i dels seus equips, la majoria precaris i amb pèssimes condicions de treball, que “no necessiten imposició de presencia i horaris”.

Però a l’Administració General de l’Estat també hi ha milers de treballadores amb serveis assignats necessaris els quals a dia d’avui la seva presencia en els centres de treball és totalment prescindible AVUI. S’HAN DE TANCAR aquests CENTRES de treball, treballadores civils del Ministeri de DEFENSA, de les oficines del DNI (des d’on s’ha comunicat que els documents han estat automàticament prorrogats 1 any més), la Tresoreria de la Seguretat Social (TGSS), amb tot automatitzat i les cotitzacions socials aplaçades, etc. Inclòs DESENES d’aquestes persones treballadores han estat obligades a anar als seus llocs de treball ens el que hi ha hagut companyes que han donat positiu en la infecció de Coronavirus i altres estan en quarantena.

S’ha d’enviar a aquests empleats públics a CASA SEVA, a teletreballar o a evitar el risc col·lectiu de que segueixin ocupant els carrers i transports públics, JA!

EXIGIM el tancament immediat d’aquests organismes i centres de treball i que les seves treballadores ES QUEDIN A CASA.

#QuedatACasa
#QuedateEnCasa
Sindicat d’Administració Pública de Barcelona de la CGT

Cal una intervenció pública de la sanitat privada

Comunicat del secretariat permanent de la CGT de Catalunya.

Aquests dies estem veient un seguit de mesures que suposen un nou capítol de socialització de pèrdues empresarials en situacions de Crisi. El vicepresident Pere Aragonés ha presentat una via de crèdits per a les empreses de 1000 milions d’euros, dels quals la Generalitat avalarà el 75%. És a dir, s’assumeixen fins a 750 milions d’euros de pèrdues com fa uns anys es va fer de forma similar amb els bancs, amb suposats préstecs que mai es van recuperar.

Aquestes pèrdues es consolidaran en pressupostos posteriors i pagarem les conseqüències en forma de major austeritat en els serveis públics.

El govern de l’estat, igualment, ha anunciat que les baixes o quarentenes motivades pel coronavirus passarien a ser tractades com accident de treball, però amb el detall que la factura la pagarà la Seguretat Social en comptes de les mútues laborals com correspondria.

Noves partides pressupostàries s’estan derivant genèricament a ’sanitat’, sense mostrar clarament el seu destí final. Molt ens temem que una bona part es farà servir per pagar serveis de la sanitat privada a preu d’or, consolidant i reforçant un model de salut insolidari que encara farà negoci d’aquesta epidèmia. Venim d’un fort període de retallades i privatitzacions de departaments de la sanitat pública, que va suposar perdre 900 metges i 1000 llits d’hospital per pacients greus, sota la nefasta gestió de Boi Ruiz durant el govern d’Artur Mas.

L’expansió del coronavirus pressiona encara més una sanitat que ja estava al límit, amb personal insuficient, amb plantes d’hospital tancades i unes llistes d’espera interminables que suposen morts evitables. Llistes d’espera que encara seran superiors en anul·lar-se planificacions.

Cal un pla de xoc per aixecar la nostra sanitat, amb els pressupostos necessaris. Però per la situació actual calen accions decidides i que no paguem un cop més la classe treballadora els problemes de beneficis de la patronal.

Cal intervenir ja la sanitat privada. Ho diem alt i clar fins i tot fent servir aquesta Llei que tant sovint invoquen per mantenir-nos callats. Concretament l’article 128 de la Constitució on es detalla que tota riquesa està supeditada a l’interès general, que prioritza la iniciativa pública en l’activitat econòmica i on s’especifica la intervenció d’empreses en nom de l’interès general.

Els voltors aprofiten qualsevol desgavell per treure rèdit o passar-nos la factura dels seus problemes. Un cop més, sota un escenari d’urgència, tant govern de l’estat com de la Generalitat busquen una sortida que complagui als oligarques econòmics. Evitem la doctrina del capital de privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues.

Intervenció de la sanitat privada ja per posar-la a disposició de les necessitats de la població.

Pla de xoc davant la crisi del COVID19

Diferents organitzacions sindicals i socials, ens hem unit per exigir un pla de xoc social davant la crisi del coronavirus. Davant les mesures d’austeritat que proposa foment del treball o l’FMI, creiem convenient una sortida més justa i social davant la recessió econòmica que ha desencadenat el coronavirus, però que s’estava gestant des de feia temps.

Les propostes es divideixen en un decàleg que reivindica intervenir els recursos de la sanitat privada i posar al servei de la població, aturar els EREs, assegurar els salaris de les persones afectades de forma directa o indirecta pel virus, una moratòria en el pagament dels lloguers o hipoteques, i transparència informativa.

PLA DE XOC DAVANT LA CRISI DEL COVID19

• Intervenir la totalitat dels recursos sanitaris privats i posar-los al servei de l’interès general. Injecció de diners i mitjans per tal de prevenir el col•lapse del sistema sanitari.

• Obertura de les plantes d’hospitals públics tancades per les retallades. Amb el compromís de manteniment posterior per recuperar els nivells de qualitat previs a la crisi financera i que avui es demostren imprescindibles.

• Moratòria del pagament del lloguer. Cal paralitzar el cobrament de rendes immobiliàries i alleugerir l’asfíxia de la població, en un context en el qual l’economia comença a paralitzar-se i els ingressos a disminuir.

• Moratòria dels pagaments hipotecaris. Cal paralitzar el cobrament de deutes i d’interessos per part de les entitats financeres a individus, famílies i petits comerços.

• Paralització dels desnonaments. Paralització dels desnonaments així com de tots els procediments judicials que pugin acabar en desnonament.Especialment en un context com l’actual, en el qual no es pot afegir més pressió a les meses d’emergència municipals, ja normalment saturades.

• Cobertura del 100% del salari. Incloent-hi els complements de les treballadores afectades pel virus o en confinament preventiu, sota el mateix tractament que un accident laboral. Que les mútues es facin càrrec del cost econòmic, no la Seguretat Social.

• Cobertura econòmica de les cures. Cobertura del 100% del salari com a mesura excepcional per aquelles treballadores i treballadors que no puguin assistir al seu lloc de treball, per fer-se càrrec de terceres persones afectades pel virus, convalescents o afectades pel tancament dels centres educatius, de les residències de gent gran i dels centres de dia. De

• Aturar tots els EROs o ERTEs que la patronal hagi iniciat o pretengui iniciar durant aquest període d’emergència.

• Pla de suport a les treballadores i treballadors per compte propi. Exempció del pagament de la quota d’autònoms i cobertura econòmica per totes aquelles persones que no puguin desenvolupar les seves tasques laborals per motius de confinament, malaltia o per fer-se càrrec de terceres persones afectades directament o indirectament pel virus.

• Programa d’informació a la població. Informació diària, didàctica, clara i rigorosa de la situació real, d’obligat compliment per tots els mitjans de comunicació de masses, per calmar a la població i confrontar les fakes news i informacions confuses i alarmistes.

8 de marzo de 2020 – Día Internacional de la Mujer Trabajadora. ¡Luchando cambiamos el mundo!

8 de marzo de 2020 – Día Internacional de la Mujer Trabajadora

¡Luchando cambiamos el mundo!

El 8 de marzo de 2017, millones de mujeres de muchas partes del mundo fuimos a una huelga histórica por ser la primera huelga de mujeres global que iba más allá de una huelga laboral, incluyendo ámbitos como huelga de cuidados, de consumo y estudiantil.

Es justo reconocer que el movimiento feminista transfronterizo y transcultural ha conseguido que estas luchas estén en las agendas públicas. CGT se ha implicado con este movimiento participando activamente, no sólo convocando las huelgas de los 8M, sino en las diferentes movilizaciones y acciones conjuntas.

Este 8M de 2020, la CGT bajo los principios antipatriarcales, anticapitalistas, antirracistas e internacionalistas de nuestra organización, volvemos a salir a las calles en coordinación con el movimiento feminista para seguir luchando.

Luchando juntas contra las desigualdades, contra las violencias machistas

Luchando por el derecho a decidir sobre nuestros cuerpos sin discriminaciones por razón de sexo, identidades y orientaciones sexuales

Luchando para ser mujeres libres, porque seguimos sufriendo la violencia patriarcal

Luchando porque la mayoría de las personas en precario somos mujeres, porque las diferencias salariales también se reflejan en las pensionistas

Luchando porque el trabajo doméstico y de cuidados se invisibiliza y no se reconoce

Luchando porque las lesbianas, gays, bisexuales, trans, intersexuales, queer… seguimos discriminadas

Luchando porque las mujeres migrantes y/o racializadas estamos en una situación de mayor vulnerabilidad ante la violencia de género, la violencia institucional y la violencia racista

Luchando porque las mujeres rurales nos encontramos en un espacio patriarcal que nos discrimina

Luchando porque los recortes en educación, sanidad, servicios sociales y dependencia se hacen a costa del trabajo y el tiempo de nosotras

Por eso, sigamos luchando contra el consumo capitalista globalizado, sigamos luchando por una educación pública, laica, no sexista y sin estereotipos de género, sigamos luchando por una economía sostenible, justa y solidaria que gestione los recursos básicos y naturales de forma pública, colectiva, comunitaria.

Por un cambio real en las condiciones sociales y laborales de las mujeres, libres de violencias, y por una vida digna.

¡LUCHANDO CAMBIAMOS EL MUNDO!

¡SIN FEMINISMO DE CLASE NO HAY REVOLUCIÓN!