Roda de premsa per protestar per la manca de personal

Davant Subdelegació del Govern (Av 20 de juny, num 2 de Girona) a les 11:00 del dia 30 de març

 Tots els que pugueu acostar-vos aprofitant l’hora d’esmorzar per a ser més en la concentració i tenir més visibilitat us agrairem la vostra important presència.

 Aquesta roda de premsa és amb motiu de la campanya “Vull una cita” en que la Junta de Personal denunciem la situació de manca de personal i recursos per part de l’Administració que s’evidencia en un important endarreriment de la cita prèvia pel que fa a dependències de l’Administració General de l’Estat com ara Trànsit, INSS, SEPE, DNI, Estrangeria, NIE, etc.

A més de denunciar la privatització de serveis d’atenció telefónica i plataformes virtuals que fan minvar la qualitat de l’atenció que el ciutadà es mereix.

A l’acte estarán presents a més de la Junta de Personal, membres de centrals sindicals (CGT, CCOO, UGT, USOC, CSIF, Fedeca) i d’altres col·lectius de la ciutat.

************

Adjuntem article del diari de Girona:

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2017/03/29/funcionaris-lestat-denuncien-llargues-cues/837291.html

Els funcionaris de l’Estat denuncien les llargues cues virtuals de la «cita prèvia»

Lamenten que la falta de recursos i de personal de l´administració fa que tràmits com l´expedició del DNI s´endarreixin fins a un mes i mig

Les denúncies i queixes per part de sindicats i usuaris pels col·lapses i llargs temps d’espera per obtenir una cita amb l’administració (com renovar un DNI) són habituals. Ara, però, els mateixos treballadors de l’administració general de l’Estat (AGE) a Girona han denunciat que aquests endarreriments són a conseqüència de la falta de personal i de recursos, en detriment d’un bon servei públic.

La Junta de Personal Funcionari i el Comitè d’Empresa de l’AGE a la demarcació de Girona ha denunciat aquesta situació i demà dijous, al costat de membres de centrals sindicals i col·lectius de la ciutat, preveuen llegir un manifest davant la subdelegació del Govern espanyol a Girona per reivindicar més personal al servei de l’administració, aturar les externalitzacions i privatitzacions de recursos públics i un accés igualitari a les administracions.

En el manifest recorden que des de l’inici de la crisi «l’escenari de retallades i manca de personal a l’administració» s’ha «anat fent cada cop més insuportable» per als funcionaris i usuaris, també a Girona. En concret, afirmen que «la manca de reposició de personal funcionari» i «de recursos més que generalitzada» han «anat desprestigiant i afeblint el servei públic que nosaltres defensem».

En el cas de la cita prèvia, asseguren que «ha estat un dels elements que més han maquillat la situació de desballestament» dels serveis «desplaçant les cues que fins ara ocupaven els carrers» a una «espera virtual» que «dóna una sensació de normalitat aparent». Una «normalitat aparent» que «es trenca quan bona part dels tràmits que realitza aquesta administració (i que són essencials per a la vida de molts ciutadans) s’estan endarrerint més d’un mes, o mes i mig com podrien ser l’expedició d’un DNI, la jubilació d’un treballador, la renovació dels papers d’un treballador estranger o una prestació d’atur».

Els serveis d’atenció telefònica

En paral·lel, denuncien l’externalització de serveis com l’atenció telefònica i plataformes virtuals, que l’AGE «no gestiona» i, «per tant, no pot donar un servei adaptat a les necessitats». A més, les línies telefòniques i les plataformes virtuals també «dificulten l’accés a l’administració» de certs col·lectius que poen tenir dificultats, com la gent gran, persones estrangeres, en risc d’exclusió… i «no garanteix l’accés en igualtat de condicions a l’administració».

En el manifest, els empleats afirmen que les solucions aportades fins ara per les autoritats «no han estat suficients, ni han tocat les principals mancances», de personal i «donar un servei mínimament digne a la ciutadania» i consideren que cal augmentar els recursos per «reduir esperes i garantir l’accés a l’administració».

SUBIDA DE SUELDO, OFERTA DE EMPLEO PÚBLICO o TOMADURA DE PELO

Convertir en fijos 250.000 puestos de trabajo en tres ejercicios económicos y de postre 1%.

En el marco de la política continuista del Gobierno de consolidación de recortes de derechos sociales y servicios públicos se firmará el ACUERDO Gobierno / Sindicatos (CCOO, UGT y CSIF) que hoy escenificarán en Madrid, el respaldo al Gobierno que  allanará el camino para que el PP encuentre “los socios necesarios” que voten SI  a unos nuevos Presupuestos del Estado antisociales.

Se viste de DIÁLOGO la “legalización” de las políticas antisociales que han llevado a los servicios públicos más esenciales al límite de los recortes y la precariedad. Han sido las continuas movilizaciones de trabajadores y ciudadanas las que junto a Sentencias del TJUE – Tribunal de Justicia de la Unión Europea   las que han obligado al Gobierno a convertir en fijos-indefinidos, los puestos de 250.000 precarios de escándalo.

El Calendario: El Viernes 31/3 el Gobierno aprobará el proyecto de PGE 2017 que remitirá al parlamento y con los presupuestos  aprobados presentará una Oferta de Empleo Público 2017, sin creación neta de puestos de trabajo.

También la presión de los trabajadores y la ciudadanía “ha convencido a medias al Gobierno” de que, no se puede seguir con el cierre de centros de trabajo y con traslados forzosos en la Administración General del Estado AGE y se admite “que se cubrirán el 100% de los puestos que han quedado vacantes en 2016”, pero únicamente los de aquellos sectores que consideran “prioritarios” lo que supone mucho menos del 30% de los puestos que han quedado vacantes desde 2012. Se tapa con un dedo la sangría de años no cura la penuria que ya “históricamente” arrastran nuestras plantillas. Para finalizar con el “dulce”, sólo se incrementarán con un 1% las retribuciones de los empleados públicos en compensación de la pérdida de poder adquisitivo acumulada en los últimos años. Se percibirán directamente a partir de Julio y con una paga con los atrasos en la nómina del mismo mes.

Mientras, el IPC subiendo, más de un 3% el interanual. A esta perspectiva, ante el tan cacareado crecimiento del 3,2%, no se puede aceptar ninguna subida salarial que no incluya la cláusula de revisión salarial. Lo demás es histórico, en el peor sentido del término, volver a cambiar no negociación por la histórica negociación/cesión, como ha ocurrido en la primera década del 2000 donde con IPCs desorbitados se han pactado subidas salariales, a piñón fijo, del 2%. La historia se repite, se reinstaura  un nuevo proceso de pérdida de poder adquisitivo de nuestros salarios. Nada nuevo bajo el sol, de nuevo el parto de los montes ha engendrado un ratoncillo que no llega ni a medio topillo.

SIN MOVILIZACIÓN, NO HAY SOLUCIÓN.

 

[concursos] Institut de Turisme d’Espanya

Funcionarios de los Subgrupos A1 y A2
Funcionarios de los Subgrupos A2, C1 y C2