Condenan a la TGSS a pagar 231.000 € a una funcionaria que enfermó por una mala práctica a la hora de fumigar su centro de trabajo

CGT-CAT denunció ante la autoridad laboral este accidente por fumigaciones de hace 10 años y que afectó  a un importante grupo de compañeras de seis administraciones de la TGSS de Barcelona.

La TGSS ha sido reiteradamente condenada a incrementar las pensiones del grupo de compañeras que han acabado su relación laboral con una incapacidad permanente absoluta por AT por falta de medidas de seguridad e higiene en el trabajo. CGT-CAT elaboró un dossier de 2.500 páginas con la colaboración de buena parte de la plantilla que desde el primer día ha estado a disposición de las afectadas y sus abogados. Ahora la justicia condena nuevamente a la TGSS a indemnizar a la primera de las personas que enfermó a consecuencia de las malas prácticas que por desgracia aun HOY abundan en todo lo relacionado con la prevención de riesgos laborales y la salud laboral.  

 Es frecuente relativizar los posibles riesgos derivados de las fumigaciones, pero no podemos olvidar que se trata de sustancias tóxicas que acaban con la vida de organismos vivos, por lo que exponernos a este tipo de sustancias debe estar más que justificado y deben adoptarse todas las medidas preventivas. Está demostrado que la exposición a estas sustancias puede provocar daños en nuestro sistema nervioso, reproductor… NO BASTA CON VENTILAR Y DEJAR PASAR 48 HORAS. Es preferible la no fumigación a una fumigación descontrolada y con productos tóxicos que se depositan durante demasiado tiempo sobre teclados, ratones, teléfonos, expedientes, etc.

Las fumigaciones preventivas son una práctica habitual en los centros de trabajo. CGT siempre se ha manifestado en contra de estas prácticas y hemos exigido que sólo se programe una fumigación con garantías cuando nos encontremos ante una plaga y el resto de medidas físicas, biológicas, … no sean suficientes para atajarla.http://nohayderechocgtcat.info/

La información previa a cualquier proceso de fumigación es una obligación ineludible de la Administración que no siempre se cumple. Tenemos el derecho a saber cuándo se fumiga y con qué productos, procediendo con sumo cuidado cuando existan personas con especial sensibilidad a los productos químicos. La fumigación no es una broma y sus consecuencias pueden ser devastadoras.

 Desde CGT-CAT seguiremos con especial celo estos procesos. No podemos permitir que por descuido, por motivos económicos o por dejadez, se juegue con nuestra salud.

 Aquí la noticia:   http://www.elperiodico.com/es/noticias/economia/seguridad-social-pagara-231000-euros-una-funcionaria-que-enfermo-por-unas-fumigaciones-5627920

Sentencia judicial

La Seguridad Social pagará 231.000 euros a una funcionaria que enfermó por unas fumigaciones

La mujer sufrió una incapacidad permanente por fibromialgia tras un proceso de hipersensibilidad química

EL PERIÓDICO / BARCELONA

Lunes, 14 de noviembre del 2016 – 15:33 CET

Un juez de Barcelona ha condenado a la Tesorería de la Seguridad Social a indemnizar con 231.132 euros a una funcionaria que quedó incapacitada debido a una exposición prolongada a los productos químicos con que se fumigaban las oficinas donde trabajaba, sin ventilación natural.

En su sentencia, el juzgado de lo social número 1 de Barcelona estima la demanda presentada por la empleada, a la que el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) concedió en el 2013 la incapacidad permanente absoluta, y obliga a la Seguridad Social a indemnizarla por los daños causados.

La trabajadora, representada en los tribunales por el bufete de abogados Colectiu Ronda, trabajó desde 1991 como administrativa en las oficinas de la Seguridad Social situadas en la calle de Garcilaso de Barcelona.

Según la sentencia, desde el año 1996 una empresa de desinfección realizó repetidamente tratamientos con plaguicidas e insecticidas en las oficinas de la calle de Garcilaso, que carecían de ventilación natural, cuando aún no había finalizado la jornada laboral.

HIPERSENSIBILIDAD QUÍMICA

En el 2002, la Inspección de Trabajo admitió que la trabajadora debía ser considerada “especialmente sensible”, pero hasta el 2006 la Tesorería de la Seguridad Social no le cambió de puesto de trabajo, lo que no impidió que en 2007 se agravara el síndrome de hipersensibilidad química que sufría la funcionaria.

En una decisión después confirmada por el TSJC, un juzgado de lo social declaró en el 2013 la incapacidad permanente absoluta de la mujer, debido a un trastorno adaptativo con síntomas ansioso-depresivos, fatiga crónica, fibromialgia e hipersensibilidad química múltiple.

CAUSA DE LAS DOLENCIAS

En opinión del juez, ha quedado acreditado que la causa de las dolencias de la trabajadora fue “la realización de distintos tratamientos de desinfección con plaguicidas y productos tóxicos en el centro de trabajo de la actora, que carece de ventilación natural”.

La sentencia recalca también que los tratamientos de fumigación se llevaron a cabo mientras los empleados, incluida la demandante, desempeñaban su jornada de trabajo “y sin advertencia alguna”, por lo que concluye que la incapacidad de la mujer ha sido causada “por acción u omisión” por la Tesorería de la Seguridad Social

logo

Para tod@s, todo. Para nosotr@s, nada.

/NoHayDerechoCGTCAT   @CGTCAT

[procés selectiu] Escala de Profesores de Investigación de los Organismos Públicos de Investigación

Resolución de 18 de noviembre de 2016, de la Subsecretaría, por la que se convoca proceso selectivo para ingreso, por promoción interna, en la Escala de Profesores de Investigación de los Organismos Públicos de Investigación.

Manifest 25 de Novembre. Plantem-li cara a la violència masclista

DIA CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

25 de Novembre a Girona

“La feminització de la pobresa també és violència masclista”

– 19h MANIFESTACIÓ – El patriarcat sota el paraigua de les institucions
Sortida: Generalitat de Catalunya (Pl. Pompeu Fabra, Girona)
Arribada: Subdelegació del Govern Espanyol (Gran Via Jaume I, Girona)image007

– 20h KAFETA FEMINISTA a l’Ateneu Popular Salvadora Catà

Comunicat de la Secretaria de Gènere de la CGT de Catalunya

Com cada any hem de parlar de feminicidis, de la malaurada llista de dones assassinades que escriu amb sang i silenci l’heteropatriarcat en el que vivim. N’estem ben fartes d’haver de comptabilitzar dones mortes, violades, agredides, vexades i explotades, n’estem tipes d’haver de pensar “una altra? Ja n’hi ha prou!”. Ja en tenim més que prou de viure en aquesta alarma que sembla que ha de continuar essent una normalitat. Doncs no, no són coses que passen i prou.

Les dones assassinades no són casos aïllats ni els seus botxins són bojos. Ells són fills sans del patriarcat i elles has estat víctimes d’un sistema social sencer.

Les dones agredides som dones a les que intenten disciplinar i domesticar a base de tortura psicològica, insults o cops.

Les dones violades i abusades som tractades com a objectes de plaer i de judici estètic al servei dels mascles que no accepten que diguem No o Prou.

Les dones violentades i infantilitzades en parir, menstruar, avortar o durant la lactància som vistes com a cossos socials sobre els que legislar, decidir, medicalitzar o exercir tutories paternalistes.

Les dones que patim escletxa salarial, abusos sexuals a la feina i les ofensives misògines i masclistes de la patronal, som considerades mà d’obra complementària i sobrant, suposadament menys capaç, més dòcil i doblement precaritzable.

Les dones que assumim les tasques de cura, de manteniment de les llars i de la vida, de les dependències i les emocions, de manera diària i gratuïta resultem invisibles perquè en l’heteropatriarcat capitalista la vida no compta més que per ser explotada.

Les dones racialitzades, les migrants, som les que no tenen veu i les que aguantem les majors ofensives per motiu de raça, de classe, de gènere…

Les dones som la mudesa social davant les morts, la indiferència general davant l’explotació amb la que fem la nostra tasca diària, som les que rebem els majors cops també en temps de crisi, som en crisi permanent…

Però també som les que diem que tot això és viure en una agressió constant i diària de la que ja en tenim prou. Som les que anem fent passos per a defensar-nos i autodefensar-nos, per a respondre entre totes , i cada una de nosaltres, a tot el que ens violenta. Som les que creem un món nou en el que no volem relacions de poder de cap mena, vingui de qui vingui. Per què som nosaltres, les dones, les treballadores, les que som als marges i a les perifèries, les sempre hem fet i fem les revolucions pioneres des del suport mutu, les que hem fet i fem aquesta xarxa de món nou des de l’autogestió i l’acció directa, sense tutors ni protectors, ni permisos ni vist-i-plaus de les institucions, patriarques o patrons.

Perquè si toquen a una ens toquen a totes,

Perquè no deixarem cap agressió sense resposta:

Contra les Violències de Gènere, autoorganització, acció directa, suport mutu i autodefensa anarcofeminista!!

Secretaria de Gènere de la CGT de Catalunya

image008

Les nostres pensions ni es venen ni es negocien

31021347582_34cb-4e939Les nostres pensions ni es venen ni es negocien

Aquest dijous 24 de novembre hi haurà una reunió entre el govern, les organitzacions de la patronal i els sindicats CCOO i UGT. El punt a tractar és, segons ha transcendit, negociar la “pau social”. Entre bambolines, no obstant, hi ha més punts a sobre la taula. Les organitzacions empresarials ja han reclamat la necessitat d’una nova reforma laboral. Igualment, grans corporacions financeres i de les assegurances han començat a promoure una campanya mediàtica per preparar el terreny d’una nova reforma de les pensions. Volen aprofundir la que, els mateixos agents, van pactar el gener de l’any 2011 en aquella ocasió sota l’empara del govern Zapatero del PSOE.

L’experiència ens diu que massa vegades d’aquestes trobades en surten acords altament lesius pels interessos de la classe treballadora, de la majoria de la població. En el passat hem vist reiteradament com sota l’excusa de la pau social hem anat deixant drets i conquestes a la cuneta de la història: ara les empreses poden acomiadar lliurement (com a molt pagant indemnitzacions cada cop més petites), poden disposar força lliurement d’una part de la nostra jornada laboral fent-nos treballar fora d’horari, ens poden fer treballar en tasques per sobre la qualificació del nostre contracte… i un llarg etcètera.

I, en el nom de la pau social, també hem vist com ara cal treballar més que fa 6 anys per accedir a una pensió complerta i com l’allargament de les bases reguladores fa baixar unes pensions que, d’entrada, ja són de les més baixes de la UE. Totes aquestes concessions fetes, sempre, en nom d’una pau social que només beneficia als de dalt, als propietaris del capital.

Ara mateix sembla que una propera presa d’aquest capitalisme tant voraç en drets i beneficis és el que queden de les pensions públiques, ja retallades durant el pensionazo de 2011. De fet, avui en dia l’Estat espanyol dedica només el 10,5% del seu PIB al pagament de pensions i es calcula que el cost màxim previst pel 2050 serà del 12,5%. En contrast, aquest any, països com Itàlia hi dediquen un 15,8% del seu PIB, Grècia (14,5%), França (13,8%), Àustria (13,2%) o Portugal (13%).

No obstant, la premsa liberal ja fa setmanes que planteja que les pensions públiques són insostenibles. I argumenten que el govern del PP acabarà d’esgotar el proper any 2017 els 66.800 milions d’euros de superàvit acumulat que es va trobar el 2011. En canvi, de manera intencional n’amaguen les causes. Una d’elles és la reducció salarial de la classe treballadora provocada per la reforma laboral del 2012 (cobrem menys, cotitzem menys) tant aplaudida per les organitzacions empresarials. Una altra prové dels milions d’hores extres no pagades que, segons les pròpies estadístiques oficials, ja superen a les pagades.

Altres causes que fan buidar la caixa de les pensions són el pagament de múltiples subvencions a empresaris (al voltant de 21.000 milions) i les diferents reduccions de cotitzacions socials d’empreses (1500 milions). En definitiva, el govern ha transferit una gran quantitat de recursos públics als empresaris i, alhora, ha creat una imatge catastrofista de la insostenibilitat del sistema públic de pensions que legitimi un nou atac. Maten, així, dos ocells d’un sol tret.

Les alternatives per millorar el sistema de pensions actual en benefici de la gran majoria de la població n’hi ha i moltes. Per començar, un increment dels salaris tant retallats els darrers anys junt amb la cotització de totes les hores treballades. D’altra banda, una reducció de la jornada laboral que permeti incrementar la població amb feina. A banda d’eliminar les subvencions públiques als empresaris i les bonificacions a la contractació, també es pot obrir el debat de si convé traslladar el pagament de les pensions als Pressupostos Generals de l’Estat.

Cap d’aquestes solucions comporta retallar unes pensions que, els i les treballadores sabem molt bé, actualment són molt baixes. Ni tampoc comporta haver de recórrer a plans de pensions privats, la finalitat dels quals és enriquir a les empreses financeres.

A la CGT no ens empassem les seves mentides. Creiem que en pocs mesos ens trobarem amb una nova agressió contra els nostres drets i cal preparar-ne l’acció col·lectiva des d’avui mateix.

Fem una crida a les diverses organitzacions catalanes, moviments socials i sindicats no pactistes per analitzar degudament la situació i iniciar els procesos d’informació i construcció d’una resposta conjunta com a classe.

Ens volen en shock, però ens trobaran preparades. Organitzem la resposta.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
22 de novembre de 2016

[concursos] Ministeri d’Educació

Asesores técnicos en el exterior
Funcionarios docentes en el exterior

[procés selectiu] ministeri de Foment

Cuerpo de Ingenieros Aeronáuticos
Cuerpo de Ingenieros Técnicos Aeronáuticos