[concursos] Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques

Funcionarios de los Subgrupos A1, A2, C1 y C2
Funcionarios de los Subgrupos A2, C1 y C2

[concursos] Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música.

Funcionarios de los Subgrupos A1, A2, C1 y C2
Funcionarios de los Subgrupos A2, C1 y C2

CURS FORMACIÓ AUTODEFENSA LABORAL Dijous 17 Març 18h (Salvadora Catà)

image001

Taller d’autodefensa laboral i Presentació de la Petita guia d’autodefensa laboral per a precàries

dijous, 17 / març

· 18:00

Ateneu Popular Salvadora Catà, Plaça Josep Pla. 2 (Girona)

La formació consta de dues parts

1. Taller obert i gratuït d’autodefensa laboral a càrrec de Mireia Bazaga, Secretària de Jurídica de la CGT de Catalunya.

Té per obejctiu donar coneixements laborals dels drets bàsics que tenim com a treballadors i treballadores, així com saber defensar-los i defensar-se.

En el taller s’abordaran diversos temes que van des de la signatura del contracte, la jornada, els convenis col·lectius o l’estatut dels treballadors/es, a la interpretació de les fulles salarials i com actuar en cas d’acomiadament laboral.

2. Presentació de la Petita Guia d’Autodefensa Laboral a càrrec de Josep Garcia, Secretari de Formació de CGT Catalunya. 

L’objectiu és que tingueu algunes pautes clares per a no anar venuts davant l’empresari. Nosaltres molt sovint cometem l’error de no conèixer prou bé els nostres drets, ni els límits on podem situar la ratlla que els nostres caps no poden traspassar. Ells, en canvi, se les saben totes, fan un ús extensiu quan els convé del xantatge emocional i del maltracte psicològic i, a més, tenen sempre a l’abast de la mà l’arma definitiva: El recurs a l’acomiadament o a la no renovació del contracte (allò de “si no t’agrada, ja saps on tens la porta”). Volem que aquestes pàgines us puguin servir per a equilibrar aquesta situació, tot fent-vos conscients que hi ha vies segures per a plantar cara, més de les que potser us imagineu, i que hom pot, si les aprofita, doblegar la voluntat de l’empresari.

Us esperem!

Salut i lluita!

12105836_1127599257268750_5120919744236309086_n

[concursos] Museu Reina Sofia

Resolución de 7 de marzo de 2016, de la Secretaría de Estado de Cultura, por la que se convoca concurso específico para la provisión de puestos de trabajo en el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

Resolución de 7 de marzo de 2016, de la Secretaría de Estado de Cultura, por la que se convoca concurso general para la provisión de puestos de trabajo en el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

8 de març a Girona. Dia internacional de la dona treballadora.

1323690513241593Dia internacional de la dona treballadora.

Manifestació dimarts 8 a les 19 hores: Plaça Independència, Girona.

13478698

El dia Internacional de la Dona Treballadora neix de la situació d’explotació laboral, de l’abús, de la situació de precarietat d’unes dones valentes que, es van plantar per dir ¡PROU ! (Podeu llegir la història dels orígens del 8 de març a: http://cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/origens_8m_cgtcat.pdf)

Cada 8 de març commemorem el Dia de les Dones Treballadores i totes les reivindicacions legítimes, històriques i actuals, contra el patriarcat i el sistema capitalista.

Des de la CGT, denunciem les situacions de doble discriminació que patim les dones, una com a classe treballadora (ja sigui remunerada o no, a través dels treballs reproductius i de cura) i una altra com a dones. Les successives “crisis” econòmiques, en què ens situen periòdicament la classe dominant polític-financera, segueixen mantenint un sistema social, polític i econòmic de progressiva desprotecció i precarització cap a les persones que desenvolupen la major part de les tasques productives i reproductives del país i cap a les persones que no poden treballar, mentre que incrementa l’escletxa salarial a favor dels equips directius, juntes d’accionistes i altres atracadors i corruptes que, des de la política, la patronal i les institucions públiques i privades, saquegen el país.

I així, any rere any, ens trobem novament resistint a les agressions brutals de la mateixa política neoliberal contra la classe treballadora en general, però que pega més fort en nosaltres, les dones, marginant-nos en treballs precaris, amb pitjors sous que els homes, major temporalitat en els contractes, en els quals se’ns reclama completa disponibilitat per jornades parcials, contractes per hores, exigint-nos una sobrequalificació, qüestionant la nostra professionalitat si volem compatibilitzar-la amb un projecte de maternitat, engrossint les llistes de l’atur o treballant en condicions d’esclaves a l’agricultura, en fàbriques, hostaleria, falses autònomes, serveis públics, professores interines, sanitàries i un llarg etc.

No ens acomodem encara que ens auguren temps de canvi. En el moviment llibertari hem après que les transformacions socials que volem no vindran de la mà del món polític, sinó de la consciència i mobilització social. Si les dones no lluitem pels nostres drets, ningú ho farà per nosaltres.

Utilitzant vells discursos recurrents, s’afirma que el nostre benestar depèn del “clima polític” de l’”estabilitat institucional”. Estructures del capitalisme que només persegueixen la perpetuació de l’estatus dels seus privilegis a costa de la submissió i l’explotació de les altres. No obstant això, nosaltres tenim altres interessos oposats a aquests actors que volen imposar les condicions de les nostres vides.

Companyes, el poc que s’està avançant està sent fruit exclusivament de la lluita sindical i social alternativa que tenim oberta contra aquest patriarcat que, mitjançant el masclisme, perpetua la desigualtat en tots els ordres de la vida.

Ja que la nostra vida i dignitat és l’únic que posseïm, anem a defensar-les, lluitant. Organitzades construirem el nostre destí mitjançant la nostra pròpia acció davant els gestors de l’estat capitalista.

13974727

Si ningú treballa per tu, que ningú decideixi per tu.

TREBALLANT JUNTES PER LA NOSTRA REVOLUCIÓ

VISCA EL 8 DE MARÇ: DIA DE LA DONA TREBALLADORA

8 de març de 2016

Secretariat Permanent de la CGT Catalunya
Dones Llibertàries

13632595

Ocupant l’espai públic, Transformant l’espai privat

On som les dones al llarg de la història? Com és que hem estat sempre invisibilitzades? Per què els referents col∙lectius, els personatges il∙lustres,gairebé sempre són homes?

Ens volen constantment relegades a la invisibilitat.Teixint i desteixint en si lenci, tancades a les bombolles de les nostres llars, assumint tasques queno ens pertoquen i callant, sobretot callant. Amb aquella alienació que et dóna l’espai privat. Un espai privat que de tan íntim es converteix en tabú,un espai privat on res del que passa darrera la porta és denunciable per-què la intimitat és sagrada, inviolable i, per sobre de tot, personal.

Avui som aquí per dir que no reconeixem aquest espai privat com tampocreconeixem el públic com a propis.Rebutgem aquesta dicotomia imposa-da pel patriarcat i el capital, que no és més que una altra eina de jerar-quització. Un espai públic, productiu,d’interacció i reconeixement per als

homes i un espai privat reproductiu, d’explotació i alienació per a les dones.

El mateix llenguatge ja ens indica que, en l’imaginari de moltes persones, la dona pública és una treballadora sexual, mentre que l’home públic és aquell que té presència i influència en la vida social.

Transitem els carrers, ocupem les places, produïm, reproduïm, som als mercats, a les cues dels CAPS i hospitals, als parcs, som nosaltres les que ens encarreguem de la socialització de totes les persones i tot i així, si bé estem hiperrepresentades en cartells, anuncis i aparadors, en un rolde dones objecte, quan sortim al carrer com a subjectes som invisibilitza-des, menystingudes i atacades.

I n’estem fartes.Perquè el que s’ensenya de nosaltres aquí fora no ens representa i no ho assumirem com a propi.Defensarem el nostre espai,fent-lo a la nostra mida. Perquè les idees de ciutadania i d’espai urbà dissenyades només per homes i, per tant, en funció de les seves necessitats i inte-ressos, no contemplen la diversitat real de la societat, no ens contemplen a nosaltres, les dones.

Ens trobem davant d’un nou patriarcat.Les dones ja no només fem les fei-nes de casa, però els valors i les estructures socials tradicionals encara no han canviat.Treballem fora de casa, sovint en condicions precàries, pitjors que les dels nostres companys,homes. I, tot i així, els llocs de tre-ball no contemplen horaris flexibles,llocs destinats a la cura i no s’han pensat fórmules perquè homes i dones conciliem producció i reproducció.

Un nou patriarcat en què les dones ho hem d’assumir tot al mateix temps, i on les relacions de poder entre homes i dones continuen sent les ma-teixes, amb un accés desigual als recursos considerats productius o amb l’exclusió dels espais decisoris i de poder.

Exigim un espai públic que ens valori pel què fem, pel què som, per les nostres capacitats quan ocupem llocs de responsabilitat política, social o laboral perquè el nostre aspecte físic,la nostra opció sexual o el model defamília que tenim ni defineix ni delimita les nostres fites.

Exigim un espai públic que no toleri la violència masclista,que no ens obli-gui a estar en estat d’alerta cada vegada que passem per un carreró de nit, que no ens culpabilitzi per ser víctimes d’una agressió sinó que no en deixi cap sense resposta!

Exigim un espai públic que no permeti la dicotomia amb l’espai privat sinóque l’incorpori en el seu si, entenent que el treball de cures i reproductiu és bàsic per al manteniment de la vida i, per tant, ha de ser assumit pel conjunt de la societat i convertirse en l’eix central del nostre dia a dia i de les nostres ciutats.

No callarem, perquè els carrers tant de dia com de nit, són nostres.Els vi-vim, els treballem i els farem a la nostra mida!

Per tot això, els col∙lectius feministes La Dalla, Malapècora, l’Associació Feminista de l’UdG i Les Heretges,diem PROU! No viurem mai més en la invisibilitat, no permetrem que el nostre reconeixement social depengui dels homes del nostre entorn i continuarem combatent les dinàmiques que calgui.

Som dones públiques i exigim un espai públic amb igualtat de condicions, reconegudes i recompensades per la nostra vàlua, en el mercat labo-ral i en les lluites sindicals sense témer per la nostra integritat física o moral.

El patriarcat i el capital no són res personal sinó polític i estructural així que organitzem-­nos, defensem-nos de forma col∙lectiva,i fem que allò que fins avui hem viscut de forma individual passi a ser una lluita de totes, perquè JUNTES SOM MÉS FORTES!

-La Dalla, Malapècora, Associació Feminista de l’UdG i Les Heretges-

logo

/NoHayDerechoCGTCAT @CGTCAT